Imatge: buixarda actual, de puntes intercanviables.

Els picapedrers no només extreuen roques d’una zona delimitada, com a pedrera, sinó que també treballen les roques obtingudes per tal d’aconseguir el major rendiment econòmic a la venda del material.

Si les roques obtingudes són molt amorfes (sense cap forma determinada) el seu aprofitament és molt relatiu. Si són roques petites en general no val la pena treballar-les, es consideren pedruscall, i es fan servir per reomplir zones poc importants (el darrere de les feixes, l’interior dels murs, el parament i els contraforts d’algunes barraques, etc.).

Si la pedra és prou gran, segurament serà important desbastar-la, és a dir, treure-li les parts més bastes i sobrants.

Probablement també serà convenient de donar-li la forma de prisma el més regular possible, és a dir, convertir-la en un carreu. Si aconseguim una pedra ben escairada (ben treballada en els seus angles i cares) facilitaran enormement la unió amb altres pedres que també ho siguin, i l’estabilitat de la construcció.

Possiblement resulti adequat de polir-la, si més no en algunes de les seves cares, potser perquè s’utilitzi en construccions d’una certa categoria.

Fins i tot, després d’un nivell de poliment, es consideri la utilitat de fer-hi un repicat (perquè la superfície de la pedra no rellisqui) o d’un relleu especial que s’anomena buixardat perquè es realitza amb una eina, la buixarda, amb la qual s’obté un repicat molt lleu, fi i regular.