Imatge: refugi aprofitant una balma de petites dimensions

En una economia de subsistència, com era la de la pagesia de l’època medieval i moderna, era habitual reaprofitar qualsevol element del paisatge susceptible de tenir alguna utilitat. En determinades zones de la nostra comarca són habituals els monuments megalítics, com ara els dòlmens, molts dels quals van ser aprofitats com a aixoplucs. És per això que no és estrany trobar aquests monuments envoltats de parets de pedra seca i fins i tot integrats en feixes.

Igualment trobem coves naturals que també han estat utilitzades, amb diferents usos segons la seva grandària, i a les quals s’han incorporat treballs en pedra seca per completar la utilitat que se li pretenia donar.

Una balma murada és una cova que amb una paret de pedra seca a la part exterior queda tancada com una estança per a ús de persones o fins i tot de ramats.

En molts casos, aquests exemples que trobem, cronològicament, són anteriors al segle XVIII, i per tant es poden considerar precedents de l’eclosió de la cultura de pedra seca que situem en aquest treball.