La porta sol estar a la part més visible de la barraca, és a dir a la façana. La façana mostra la categoria que se li volia donar a la construcció.
Per porta no ens referim a la fusta que feia de tancament d’algunes barraques, molt poques, sinó a l’obertura que es feia amb pedra. Independentment de la resta de la barraca, aquesta obertura implicava certes dificultats tècniques que han trobat solucions diverses segons l’època i la zona (especialment pel tipus de pedra emprada).
En una porta ens podem fixar sobretot en les parets laterals i en el tancament superior.
Les parets laterals estan formades per pedres més treballades per donar una certa entitat a l’obertura d’entrada. Són els muntants. Normalment són verticals (pugen aplomadament, amb la mateixa obertura a la part inferior que a la superior), però també poden ser inclinats (més amples a la part de baix que a la de dalt, sovint per no necessitar un tancament més ample), i alguns ja van agafant la forma d’arc amb què es tancarà l’obertura per la part de dalt (els arcs apuntats o d’ametlla es consideren els més primitius en la construcció de barraques).
Considerem, doncs, l’arc de mig punt (semblantment a les portes dovellades) i l’arc apuntat com dues de les formes de tancament superior de l’obertura. Normalment per fer aquesta forma de construcció cal algun tipus de suport o de bastida per aguantar les pedres mentre es van col·locant.
Així i tot la forma més habitual de tancament de la porta és la de la llinda (pedra grossa que descansa directament sobre els muntants). En un portal amb un corredor prou fondo, normalment calen més d’una llinda, en sol haver de diverses de successives, i no sempre a la mateixa altura.
Quan a la façana se’n veuen més d’una, superposades, hom sol parlar de llinda doble o triple, segons el cas. Hi ha casos molt específics de dues llindes apuntades (encavallades damunt dels muntants o a sobre d’una llinda travessera).
En la major part de casos en què es fa servir una llinda, cal preveure el pes del material que hi haurà per sobre. Si aquest és important és quan caldrà fer servir llindes dobles o bé preveure una descàrrega del pes superior cap als costats. Això s’aconsegueix, habitualment, amb un arc de descàrrega [foto].
És curiós com en determinades barraques en què no caldria arc de descàrrega, es col·loquen pedres en rastell o verticals, imitant l’arc, tot i resultar evident la seva inutilitat. Cal suposar que la intenció és purament decorativa.