Entenem per planta d’una construcció la seva representació sobre el pla horitzontal. O sigui que estem parlant d’un dibuix tècnic que representa la projecció a escala de la figura que formen murs i obertures d’una construcció, concretament d’una barraca en el cas que ens ocupa.

A la comarca trobem bàsicament les següents:

Imatge: planta absidial. Font: La pedra seca, evolució, arquitectura i restauració. AAVV, Brau Edicions, 2010.

Planta rodona, segurament correspon a les barraques més primitives. Facilita el punt de partida del cobriment de la barraca, ja sigui amb volta veritable o falsa volta. De vegades trobem barraques on la planta interior és rodona però l’exterior és rectangular.

Planta quadrangular o rectangular. En aquest cas solen coincidir la part interior amb l’exterior. Per tal de fer que la coberta sigui semiesfèrica, hom sol posar pedres grosses (se solen dir petxines) als vèrtex de la base rectangular per anar formant un octògon i, d’aquí, passar a la secció circular.

Planta absidial. De fet, és una planta mixta: rectangular a la part de la façana i circular a la part posterior. Solen ser barraques molt acurades, d’aspecte solemne, amb una presència important al lloc on estan ubicades, sense formar part d’un mur o d’un eixart.

Planta doble o de més habitacles. Estan compostes per estances separades (dues o més) però comunicades i formant un sol cos. Solen ser de base quadrangular i la seva intenció era dedicar cada part a un ús específic (persones, animals, eines…)

Insistim que aquests són els models bàsics, perquè sovint trobem barraques amb especificitats molt concretes, amb combinacions originals pel que fa a la forma i a la solució de les circumstàncies i dificultats tècniques que s’anaven trobant durant la construcció.