La major part de les pedres de les pedreres no anaven destinades a les construccions de pedra seca, sinó que pretenien tenir un valor econòmic molt més elevat. Les pedres de bona qualitat que s’obtenien en aquests instal·lacions anaven a parets d’edificis importants de les zones no sempre properes a les pedreres. I si el material era d’una qualitat extraordinària, podia ser adquirit per famílies poderoses de llocs més allunyats.

En tot cas, formen part de molts monuments i masos antics de la comarca, i també de cases i carrers de les viles de l’entorn. És interessant, quan es visita un poble o ciutat, observar si hi ha un material més habitual en la construcció de les cases i en la urbanització dels carrers.

Imatge: pedra de Figueres

A Cadaqués i al Port de la Selva s’utilitza especialment l’esquist que abunda al Cap de Creus, anomenada habitualment pedra de Cadaqués. Hi ha ordenances municipals que donen instruccions sobre l’ús visible d’aquests materials per tal que no es perdi la coherència urbanística.

A Figueres, molts edificis són fets amb pedres de la Garriga d’Empordà, alguns d’ells molt significatius (com ara l’església de Sant Pere, reconstruïda després de la Guerra Civil), i també és el material més habitual que trobem als vorals de les voreres dels carrers, tot i que darrerament hi ha tendència a substituir-lo per altres materials més assequibles. La pedra de la Garriga era anomenada pedra de Figueres i a la imatge podeu veure els vorals i també la vorera d’entrada d’aquest magatzem fet amb aquesta pedra.

Imatge: església de Sant Tomàs de Fluvià

Un cas particular és la pedrera de traquita (pedra volcànica) que hi havia a Vilamacolum, que ara podem trobar a diversos edificis romànics de la zona (les esglésies de Sant Miquel de Fluvià i de Sant Tomàs de Fluvià, per exemple). Amb aquest tipus de pedra, en canvi, no trobem construccions amb pedra seca ja que la plana de l’Empordà (pel tipus de terreny i de conreus) pràcticament no se’n feien.