Relacionar la pedra seca amb els conreus de secà no és pas un acudit, i menys a la nostra comarca. Així i tot cal reconèixer que el sistema de terrasses amb feixes és un bon sistema per aprofitar les pluges escadusseres ja que reté molta aigua que d’altra manera s’hauria escolat fàcilment pel pendent.

Imatge: agulla (conducció per a l’aigua de la pluja) al coll de Banyuls, a la Catalunya Nord.

Ara bé, l’estructura dels marges també ha de tenir en compte com facilitarà la sortida de l’aigua dels xàfecs sobtats, tan habituals de primavera i tardor, quan plou molt en molt poc temps. Si aquesta aigua no té una sortida preparada pot malmetre tota la feina que ha calgut per construir les feixes.

Normalment comprovarem que els pendents de les terrasses acompanya l’aigua cap a la part més fonda on hi ha una conducció d’aigua que dibuixa un entramat de còrrecs (o recs) i torrents, fets amb pedra. Se solen anomenar agulles. Donada la força de l’aigua quan baixa atorrentada, és obvi que aquestes canalitzacions són especialment fortes, construïdes a consciència.

No és habitual a la nostra comarca, però en molts casos la conducció de l’aigua s’aprofita per portar-la a basses i dipòsits, on serà emmagatzemada i posteriorment utilitzada. D’aquesta manera un possible inconvenient es torna un avantatge.

A la zona de Banyuls, a la Catalunya Nord, el pendent dels vessants i el règim de tempestes obliga a una cura exquisida en la construcció d’aquests elements.