Pedra seca i biodiversitat

Els paisatges de murs són, doncs, petits microclimes continguts en el paisatge que es poden considerar exemples d’oasis enmig del territori.

Jordi Bellmunt i Erica Sogbe, arquitectes (La pedra seca, evolució, arquitectura i restauració, Brau Edicions, 2010)

Ratpenat de ferradura mediterrani (Rhinolophus hipposideros), espècie protegida, en una barraca de la Garriga d'Empordà.
Imatge: ratpenat de ferradura mediterrani (Rhinolophus hipposideros), espècie protegida, en una barraca de la Garriga d’Empordà.

L’aterrassament d’un pendent ajuda a aprofitar l’aigua de la pluja, ja que no s’atorrenteja amb la mateixa velocitat i penetra més a l’interior del terreny cultivat. Així mateix, aquesta aigua, a les zones on desguassa (canals, agulles) permet un major índex d’humitat que és aprofitat per moltes plantes, per falgueres i parietàries, per exemple.

Però igualment constatem que moltes parets i barraques són aprofitades com a hàbitat per animals diversos: dragonets (entre les pedres), rats penats (a les lloses de les voltes), falciots (a la part superior de les corones), que s’alimenten d’insectes, i també com als cocons de les barraques més aïllades, hi fan cau guilles, teixons i fagines.

Moltes d’aquestes espècies, si no fos per les estructures de pedra seca, no trobarien refugi ni els espais adequats per al seu desenvolupament.

No resulta tan evident, però els estudiosos del tema insisteixen que el gran nombre d’insectes que es refugien i crien als murs de pedra seca són especialment valuosos per l’agricultura, ja que són depredadors naturals d’altres espècies d’insectes que fàcilment esdevenen plagues per l’agricultura i en fan un cert control, com ara el sírfid (Syrphus ribesii) que s’alimenta de pugó. I encara molts d’aquests insectes intervenen en la pol·linització de la vegetació autòctona i també dels conreus.

%d bloggers like this:
search previous next tag category expand menu location phone mail time cart zoom edit close