El mot pedra, element especialment habitual al nostre país, dona lloc a molts noms i topònims. Comencem pel nom Pere (i Petra, en femení), que prové del llatí Petrus, que vol dir pedra (o més exactament, “fort com una pedra”).

En català antic el mot pedra també es deia pera, mot que s’ha conservat en molts topònims (noms de llocs).

Pel que fa a la nostra comarca tenim Perafita (de petra ficta, o sigui de pedra ficada o pedra fita), que també és nom d’una vila del Lluçanès, un llogarret de l’Alta Ribagorça, etc. Així mateix tenim Peralada (de petra lata, o sigui de pedra ampla). I és habitual el cognom Peracaula (de petra calida, o sigui pedra calenta).

A la Garrotxa hi ha Sant Grau d’Entreperes, al municipi de Sales de Llierca, o Sant Miquel de la Pera (a Oix).

Al Baix Empordà trobem des del municipi de la Pera, o el de Peratallada, i el veïnat de Peralta, tots tres d’etimologia entenedora

I trobarem altres exemples a la resta de Catalunya: Valldeperes (Bages), Perabella i Peramea (de petra media, o sigui pedra mitjana, al Pallars), Peracalç (també al Pallars), Peramola (de petra mola, o sigui pedra esmoladora, a l’Alt Urgell), Peranera (a l’Alta Ribagorça), Peralba (de petra alba, o sigui pedra blanca, a la Noguera), Perafort (al Tarragonès), etc.