Paisatge cultural

Camps de vinyes i d'oliveres abandonats a Cadaqués. Vegi's l'horitzó marí al fons.
Imatge: camps de vinyes i d’oliveres abandonats a Cadaqués. Vegi’s l’horitzó marí al fons.

Un paisatge és una porció d’espai amb els seus elements físics, ecològics, biològics, històrics que s’influeixen entre si per donar-li un aspecte determinat. Evidentment, en aquest “aspecte” sempre hi intervé la nostra percepció, la nostra experiència al respecte. Tot paisatge està format per la interrelació dels seus elements biòtics (fauna, flora…), abiòtics (geologia, climatologia, hidrologia…) i antròpics (intervencions humanes actuals i històriques).

Quan en la valoració d’un paisatge tenim en compte tant el medi natural (i els mitjans que proporciona per a la subsistència), com l’estructura social que hi estableixen els seus habitants (d’usos familiars i polítics), com les seves tradicions i pràctiques religioses així com els mecanismes de transmissió i de creences (llengua, rituals, llegendes…), arribem a la concepció de paisatge cultural.

Els paisatges estan en contínua i imparable evolució, però sovint cal valorar-los i emprendre accions per a la seva protecció, abans de canvis que els banalitzin i els homogenitzin irreparablement, a mans de la globalització i el consumisme.

En 1972, la Convenció per a la Protecció del Patrimoni Mundial Natural i Cultural de la UNESCO, com a eina per a la catalogació d’espais en la llista de Patrimoni Mundial. L’any 2000 el Consell d’Europa va crear el Conveni d’Europa pel Paisatge, que va ser ratificat per Espanya el 2007. Ja el 2004 la Generalitat de Catalunya va crear l’Observatori del Paisatge de Catalunya dins de la Llei de protecció, gestió i ordenació del paisatge de Catalunya (Resolució PTO/3386/2004).

%d bloggers like this:
search previous next tag category expand menu location phone mail time cart zoom edit close