Amb aquest nom llatí ens referim al tipus de construcció en què les peces es disposen en dobles filades d’inclinació invertida, semblant a una espiga de blat o una espina de peix. De fet, opus spicatum significaria “obra espigada”. Era utilitzada pels romans i també en temps medievals, però en construccions rurals, i fins i tot en murs o parets de barraca, també es va utilitzar fins al segle XVIII.
Sembla que es considerava que aquest tipus de treball donava més solidesa a la construcció, tot i que, si es fa servir en murs de càrrega (que suporten molt de pes), el resultat és justament el contrari. S’ha de considerar bàsicament decorativa. En tot cas, tenia molta significació simbòlica, ja que és (i era) un dels temes recurrents de la iconografia catòlica.
Quan trobem aquest tipus de construcció en murs de pedra seca, a part de la seva vistositat, normalment ens dóna pistes de l’antiguitat de la seva construcció.