Imatge: marges a Guillola (Cap de Creus).
Els marges són parets de sosteniment. Aguanten la terra en els costers per tal de fer feixes o bancals, que siguin o bé plans o amb un pendent més lleu i, per tant, cultivables. Les feien els mateixos pagesos però arreu es constata l’existència de persones que ho tenien per ofici i que rebien el nom de marger o margener.
A cada zona els marges poden tenir formes i aparences diferents en funció del tipus de pedra local o d’estils peculiars, però hi ha estratègies que es van repetint arreu:
― Assentament: les pedres més grans es col·loquen a la part baixa, sovint per sota del nivell de terra de la feixa inferior, ja que així es dona major consistència al mur i s’eviten petits accidents com que en passar l’arada es remogui la terra de sota el mur, o que ho facin els senglars.
― Sostrada: pedres grosses desiguals per sobre de l’assentament.
― Fila de dalt: les pedres que tanquen el marge i, a més de l’aparença d’acabat, n’eviten l’esllavissament.
― Talús: inclinació de la paret per aguantar millor el terreny de la feixa.
― Reble: el farciment entre el parament i la terra. És important perquè ha de permetre el drenatge de l’aigua sobrera.
Aquests noms poden variar d’una zona a una altra. La imatge que us adjuntem, a tall d’exemple, és un esquema d’un marge amb les denominacions mallorquines.
Imatge: vocabulari mallorquí relatiu als marges i feixes. Font: Consell de Mallorca