Imatge: oliveres gelades el febrer del 1956. Font: Blog de Pedro J. Bel Cardú
El febrer de l’any 1956 es van batre els rècords de baixes temperatures a Catalunya. Per exemple a l’estany Gento, al Pallars, es van assolir els 32º sota zero, la temperatura més baixa registrada a tot l’estat espanyol, mai superada. Si bé l’onada de fred fa durar pràcticament tot el mes de febrer, va ser especialment intensa el dijous dia 2, el diumenge dia 5 i entre el dissabte 11 i el dilluns 13. L’aigua del mar es va arribar a congelar en alguns llocs de la costa, com a l’Estartit.
Aquell any es coneix a l’Empordà com l’any de la fred. A altres zones de Catalunya se’l recorda amb el nom d’onada de fred o fredorada.
El fred va afectar especialment l’agricultura, ja que aquell any es van perdre bona part de les collites d’hivern i va afectar també el creixement dels cereals a la primavera. Un dels conreus més afectats va ser el de l’olivera, perquè aquell gener anterior havia estat especialment càlid i la saba de molts arbres ja havia començat a pujar com en una primavera avançada. Les glaçades del mes de febrer, juntament amb ventades intenses de tramuntana van esberlar i matar moltes oliveres. A l’Empordà es van acabar arrencant dues terceres parts de les oliveres existents.
Actualment, gràcies al preu de l’oli d’oliva que ha fet rendible el conreu, molts olivets han estat recuperats amb oliveres noves. Així i tot encara es conserva un bon nombre d’oliveres que no van morir, algunes de les quals, les més antigues, són considerades “arbres monumentals”.
Aquest conreu sovint tradicionalment relacionat amb la pedra seca va fer abandonar moltes feixes, on, entre la vegetació silvestre han sobreviscut o rebrotat algunes oliveres ara totalment asilvestrades, que solen rebre el nom d’ullastres.