La fil·loxera a l’Alt Empordà

Individu adult de fil·loxera.
Imatge: individu adult de fil·loxera.

La Daktulosphaira vitifoliae, més coneguda com fil·loxera de la vinya, és un insecte que ataca les vinyes. A l’espècie europea de la vinya (Vitis vinifera) n’ataca especialment les arrels i a les espècies d’origen americà (com ara la Vitis rupestris) n’ataca la part aèria; de fet, s’alimenta de la seva saba. Els ataca en massa fins provocar-ne la mort. Pel que fa a l’espècie europea, com que afecta les arrels dels ceps, no es poden fumigar per eliminar la plaga. Aquest petit insecte, parent del pugó, és originari de l’Amèrica del Nord i no es va estendre per Europa fins a mitjans del segle XIX. Actualment es troba en tots els països vitícoles del món.

Als ceps infectats se’ls formen gal·les (reacció de la planta a la mossegada de l’insecte). Dins la gal·la hi ha les larves alimentant-se de la saba del cep. Tot aquest procés no va ser estudiat fins a mitjans del segle XIX. S’establí una escala per mesurar la resistència dels tipus de vinya envers aquesta plaga. Aquesta escala va del zero (l’espècie més vulnerable, la Vitis vinifera) fins al vint (l’espècie més resistent, la Vitis rotundifolia).
La plaga va arribar a França el 1860 amb un carregament de cep americà. Ràpidament s’escampà per tota França i els països veïns s’aprofitaren de la situació per produir el màxim de vi i derivats ja que els preus, per manca de competència, s’anaven enfilant. Però malgrat l’esforç dels països veïns per frenar-ne l’expansió, va anar passant a tota Europa. El darrer país a infectar-se ha estat Turquia (1980).

Revista de Viticultura (òrgan de la Comissió de Treballs Antifil·loxèrics)
Imatge: Revista de Viticultura (òrgan de la Comissió de Treballs Antifil·loxèrics)

La fil·loxera va ser detectada per primer cop a Catalunya el 1879 a Sant Quirze de Colera (Rabós d’Empordà). En tres anys arrasà tota la producció de vinya de la comarca. Aquesta destrucció va provocar la ruïna de molts pagesos i va contribuir a un veritable èxode rural (desplaçament de la població rural cap a les ciutats que llavors s’estaven industrialitzant). Molta gent no sabia a què atribuir aquella situació tan paradoxal: de cop i volta es morien totes les vinyes a causa de la fil·loxera quan aquesta mateixa plaga al país veí havia fet que el preu del vi es disparés i es convertís en un veritable negoci que havia fet augmentar precipitadament l’extensió de conreu.

Val a dir que la població ja estava sobre avís i l’any 1878 s’havia dictaminat una “zona d’incomunicació” de 30 quilòmetres a tocar de la frontera sense cap vinya, perquè es considerava que l’insecte no podia avançar aquesta distància si no trobava cap cep del que alimentar-se. Molts pagesos no hi van estar d’acord perquè perdien zona d’un conreu que els resultava molt lucratiu. La Comisión de vigilancia y defensa contra la filoxera redacta una memòria titulada La Filoxera y la zona de incomunicación, cuestión de vida o muerte del Ampurdán. Sembla que aquesta mesura mai no va ser real, i fins i tot alguns autors diuen que el conreu va augmentar a la zona d’incomunicació, potser amb ceps del Rosselló presumiblement infectats.

L’arribada de la fil·loxera va significar un trasbals social. A principis de 1880 tingueren lloc “els fets de Llers” que va ser un veritable motí, una revolta camperola contra els intents dels científics (Pau Oliver, Carles Bosch de la Trincheria, Narcís Fages de Romà, Josep Vergés, Gregori Artizà) per frenar l’avenç de la plaga, que pretenien eliminar conreus davant de la desesperació dels pagesos que veien sacrificats els ceps quan més rendibles els sortien. La revolta esmentada va tenir una repercussió important i fins es van anul·lar les accions coordinades per Joan Miret, el comissari reial per a aturar la fil·loxera, entre les quals s’havien d’arrencar tots els ceps afectats, amb una indemnització de “vuit duros per vessana”. Aturades aquestes accions, amb la dimissió de Joan Miret, els pagesos es van tranquil·litzar però la plaga avançà encara més de pressa. A finals d’aquell mateix any totes les vinyes de l’Alt Empordà estaven infectades, un total de 20.887 ha.

Un pagès de Cabanes, en Pere Serra ho narra amb detall i també explica una cerimònia religiosa que va congregar 20.000 persones per pregar contra la plaga:

Aqui se trubara que al dilluns de Pascua del añ 1887 ser feu huna gran rehunió de gen catolics en la Mara de Deu del Cam en Garriguella al parrocos de estas poblasions moltes poblasions de aquest cantó rehuniren la gen religiosa als que pusqueren y anaren en prufaso en dit puesto alli digeren feien grans flotiss al mitg del cam y 2 sacerdots predicaren dividits perque la gen o puguessin mallo sentir despresian als blasfemus y flamasons dien queran causa de la filuxera y altres gams: cunteu la gran gen quey abia entra las quey anaban a mirá y escultá.” També cal dir que molta gent hi assistí ja que l’acte havia estat convocat pel bisbe de Girona en els següents termes: “…para el dia 11 de Abril están invitados á ir en romeria á la Mare de Deu del Camp de Garriguella todos los católicos del Ampurdán… El Sr. Obispo de esta diócesis, ha concedido 40 dias de indulgencia por cada acto piadoso que los peregrinos practiquen devotamente en la romeria. Font: Blog Cabanes-Alt Empordà.

També és cert que la situació de l’Alt Empordà, la primera comarca catalana en ser atacada per la fil·loxera, va servir de model a la resta de zones catalanes per lluitar-hi. De fet, va ser la primera comarca catalana a substituir els ceps europeus per altres d’americans que calia sulfatar però que sobrevivien a la fil·loxera. Aquest canvi es va fer de manera experimental, quan encara no es garantia que l’acció tingués l’èxit que va acabar tenint. Això es va poder fer en algunes propietats importants. Molts petits propietaris s’havien vist reduïts a la misèria i, fins i tot, a la indigència.

%d bloggers like this:
search previous next tag category expand menu location phone mail time cart zoom edit close