És evident que estem parlant d’un tema que té un vocabulari específic que no és del registre informal, que són mots que costen d’entendre o que es refereixen a accions actualment en desús.
A més, en algunes zones, hi ha mots que només es fan servir en una àrea molt reduïda, i que, per tant, parlem de localismes.
En aquests casos, els glossaris ens són de molta utilitat.
A nivell general, us recomanem dos diccionaris:
– El Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans, 2a edició
– El Diccionari Alcover-Moll (diccionari català-valencià-balear)
Referit exclusivament a pedra seca, us recomanem el Glossari de Paisatges de Pedra Seca, de l’Observatori del Paisatge de Catalunya.
Alguns glossaris il·lustrats són especialment interessants quan recullen maneres de dir pròpies d’una zona molt concreta.
Com a exemple us en posem dos: un del poble de Catí (a l’Alt Maestrat, Castelló, País Valencià), i un altre anomenat Vocabulari del pagès gaianès, referit al Gaià, al Bages, de la Maria Estruch.
Imatge: descripció de la “Tina”, provinent del blog Vocabulari del pagès gaianès