Imatge: falsa volta amb llosa central, a la Garriga d’Empordà

Per construir una barraca primer es feien uns mínims fonaments i tot seguit es pujaven les parets laterals fins a l’altura prevista perquè arrenqués la coberta. Normalment les parets es feien amb pedres de qualitat inferior o menys treballades que no pas les de la volta.

La falsa volta consisteix a anar fent una aproximació de les filades, normalment circulars, conforme es va completant la coberta. És a dir, que les pedres se sobreposaven hortizontalment, ben aparellades, formant anelles de pedra de radi cada cop més petit, fins a deixar un forat prou petit com per ser cobert amb una llosa (o amb diverses lloses).

Lògicament aquesta estructura té tendència a caure cap a l’interior, però s’evitava col·locant prou contrapès a la part exterior, cosa que en molts casos donava lloc a la corona. La corona era necessària si la barraca era feta amb una roca de tipus més amorf com la calcària. Amb la llicorella, molt més laminar, no requeria una volta de tanta alçada i la corona no feia falta.

Pel que fa a la llosa (o lloses) central, de vegades era sobreposada i es podia moure i deixar el sostre una mica obert. Resultava molt pràctic si tenien necessitat d’encendre foc dins de la barraca perquè així el fum podia sortir pel forat.

Us proposem de veure un vídeo en què Pitu Puig, d’Avinyonet de Puigventós, explica a uns alumnes la construcció d’una barraca incidint en el tema de la falsa volta.