El mot “barraca”

El mot “barraca” és el més estès a Catalunya (Camp de Tarragona, Ripollès, Alt Camp, Empordà, Vallespir, Rosselló…), on també s’anomenen barraques de vinya (Bages), i barraques de volta, de pastor, casetes de volta, cabanes o perxes (Terra Alta, segons el tipus de coberta).

Joan Coromines i Vigneaux
Imatge: Joan Coromines i Vigneaux

Segons algunes fonts la paraula barraca provindria del mot castellà barro, referint-se a les construccions fetes amb tova (fang ressecat sovint barrejat amb palla o altres materials). Altres fonts ho neguen ja que consideren que és una paraula formada directament en català (segurament a la zona del País Valencià), a partir del baix llatí o de l’àrab. De la nostra llengua ha anat passant a moltes altres com el castellà (barraca), el francès (baraque), l’italià (baracca), l’anglès (barrack), l’alemany (baracke), romanès (baracă), llengües escandinaves (barak, Барак), etc., com podeu comprovar amb molts pocs canvis.

Aquesta versió, proposada per l’etimòleg Joan Coromines, és la que té major acceptació per part de la comunitat científica. Seria, doncs, una gran aportació que ha fet el català a la cultura europea.

%d bloggers like this:
search previous next tag category expand menu location phone mail time cart zoom edit close