Con cemento de gravedad” José Antonio Millán

Imatge: interior de barraca a la zona de la Garriga

Les pedres (o sigui, els trossos de roca), tallades o no, s’han d’encaixar sense l’ajut de cap argamassa ni cap pasta humida. La tècnica es concentra en la seva disposició, el contacte màxim entre les pedres, combinant-les segons les mides, utilitzant les menys convenients com a reble (farciment), i aprofitant al màxim la gravetat, és a dir, el pes de les mateixes pedres i de totes les que es van posant a sobre.

La major part de les vegades, la paret seca ha estat realitzada per bracers i jornalers que s’esforçaven per la seva subsistència en terrenys rocallosos que calia aprofitar al màxim per fer-los conreables. La seva tècnica era elemental, millorada a través de la mateixa experiència. Les construccions són, doncs, reduïdes, però bastint un patrimoni agrícola d’incalculable valor. No ens ha d’estranyar que la UNESCO hagi acceptat la candidatura de la pedra seca com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.