Imatge: claper esllavissat a la Garriga d’Empordà

Les pedres retirades dels camps de conreu servien per fer feixes, murs, barraques, etc., els quals tenien una utilitat evident. Així i tot ens podem trobar que un cop fetes aquestes construccions, la quantitat de pedra sobrera encara fos important.

Una de les solucions trobades és localitzar algun punt poc aprofitable per al conreu (una afloració de roca mare, per exemple) i anar amuntegant les pedres en aquest lloc. És un claper (a la zona del Cap de Creus anomenat cloper). Sovint el volum de la pedra a amuntegar era prou important com perquè fos necessari construir parets al voltant del claper perquè el pedruscall contingut no s’esllavissés i tornés a ocupar lloc dels camps.

Aquests clapers són molt més abundants a les pedreres, ja que les pedres petites i amorfes no tenien valor comercial i amuntegar-les era l’opció més senzilla.

Curiosament, a la Garriga, la situació actual a les pedreres de pedra calcària és la contrària, ja que tota la pedra es redueix a pedruscall que és la forma en què s’utilitza en la construcció de grans infraestructures. De fet, abans de l’establiment de les grans pedreres actuals, es va donar el fet que molts pagesos es van vendre parets i clapers a empreses constructores.